miércoles, 14 de agosto de 2013

Millora de la prestació de jubilació als treballadors/es que han treballat a temps parcial

Més de 2,5 milions de treballadors es beneficiaran de la millora de les condicions  de la jubilació de temps parcial.
 
Madrid, 31 de juliol de 2013
 
L'Acord rebaixa els requisits d'accés a la pensió de jubilació, manté els drets que es tenien amb la legislació anterior, i possibilita l'accés als complements a mínims de tots els treballadors a temps parcial i fixos-discontinus en termes d'igualtat amb els treballadors a temps complet.
 
En la tarda d'avui, les organitzacions sindicals CCOO i UGT juntament amb les empresarials CEOE, CEPYME i el Govern hem arribat un acord per establir una nova regulació de la protecció social dels treballadors a temps parcial i fixos-discontinus. Aquest acord, aconseguit en el marc del Pacte de Toledo, ve a confirmar, una vegada més, com les reformes basades en la negociació i els acords socials i polítics amplis són un instrument útil per als treballadors i la garantia dels seus drets socials.
 
L'Acord respon als criteris d'igualtat i no discriminació que va establir la Sentència del Tribunal Constitucional el passat mes de març i per la qual es declarava nul·la la regulació anterior en matèria de cotització dels treballadors a temps parcial. La nova norma, acordada ara, estableix una nova regulació que, en la pràctica, suposarà una millora dels drets socials pels més de 2,5 milions de treballadors amb aquest tipus de contractes i els seus efectes seran especialment significatius entre les dones (col·lectiu majoritari en aquest tipus de contracte), facilitant el seu accés a la pensió de jubilació. La nova regulació facilita el reconeixement de nous drets per a un nombre creixent de persones, al mateix temps que manté els drets i l'expectativa de pensió que possibilitava la norma anterior a aquest col·lectiu.
 
La nova normativa permet l'accés a la pensió de jubilació amb menys requisits de cotització que abans. Ara bastaran amb 15 anys en alta, amb independència del percentatge de jornada que es tingui, per reunir el període de carència que dóna dret a la pensió de jubilació, mentre que abans era necessari l'equivalent a 15 anys treballats a jornada completa, la qual cosa implicava cotitzar durant molts més anys a jornada parcial per complir-ho.
 
Igualment, per a les pensions de jubilació en incapacitat permanent, la nova normativa manté el coeficient multiplicador de l'1,5 per cada dia cotitzat a temps parcial o com a fix discontinu, la qual cosa ajuda a completar les carreres de cotització d'aquests treballadors, fent que cada dia cotitzat computi com un dia i mitjà. Hem de recordar que aquest coeficient multiplicador es va incorporar a la legislació de Seguretat Social en 1998 amb la participació de les organitzacions sindicals.
 
Finalment, hem de destacar que els treballadors a temps parcial i fixos-discontinus tindran garantit l'accés als complements a mínims en les seves pensions en els mateixos termes que la resta dels treballadors a temps complet, amb el que es garanteix que les pensions generades amb aquestes modalitats de contractació tindran el mateix nivell de garantia de mínims que les generades per la resta de treballadors. 
 

La trampa del miedo (J. L. Sampedro)

Artículo del periódico digital PUBLICO.ES

Los contratos sin horas, la explotación que viene

En Reino Unido, compañías como McDonald’s contratan hasta al 90% de sus trabajadores bajo esta modalidad laboral, que permite al empleador no estipular cuántas horas trabaja su plantilla, exigiendo disponibilidad en función de la carga laboral.

 
 

 

miércoles, 7 de agosto de 2013

Resposta a la carta de la Direcció

Després de llegir la carta de la Direcció del dia 31/7/13 ens hem quedat francament sorpresos al veure que una altra vegada ha intentat manipular la situació.


En primer lloc voldríem que ens aclarissin si la informació contradictòria de la qual parlen, és la del Comitè d'Empresa (CE) o la de la mateixa Direcció.
 
 
Com és que no fan servir els moderns i caríssims mitjans informàtics de comunicació que disposa la Fundació per comunicar-se amb el personal, en lloc de gastar-se els diners en enviar cartes amb paper de gran qualitat i burofax a tot el personal?

 
La greu situació en la que ens trobem, segons els nostres assessors financers, té a veure amb les càrregues financeres del nou edifici triangular, més que amb les retallades del concert amb el CatSalut.

 
Voldríem puntualitzar que no és pas cert que els textos en requadre siguin la transcripció exacta de les Actes de les reunions mantingudes entre la Direcció i el Comitè d'Empresa i que inclús alguns dels paràgrafs que s'anomenen són inexistents.
 
 
No és cert que s’estigués d’acord amb la proposta inicial de l'Empresa en quant al tractament de les IT, ni que s’arribés a acordar el preu del menjador. Tampoc és cert el que es diu del SIP/SIP, DP i la Vinculació ja que ni tan sols se’n va parlar.
 
 
Si és cert que el tema del 5% judicialitzat va ser el tema que més es va parlar en les últimes reunions per tal de poder desencallar les negociacions. Per tant no és cert que el CE no volgués parlar d'aquest tema "per principi".
 
 
El CE va aplaudir, en un principi, que es tornes a tot el personal part del diners retinguts, de manera indeguda segons el seu parer. Al que sí es va oposar és a què és donés el mateix tracte al personal demandant i al que no va fer l'esforç de posar demanda, donat que els treballadors i treballadores que van interposar la demanda van tenir unes despeses econòmiques, entre d’altres. Així i tot, el CE acceptava que aquells que havien demandat només cobressin el 80% del total, és a dir, que només hi hauria un diferencial d'un 15% amb la resta de personal, doncs enteníem que aquesta diferència era més que assumible per part de la Direcció. És aquesta Direcció la que no va voler acceptar un tracte diferent entre uns i els altres, probablement, per no propiciar possibles noves demandes on tothom participés.
 
 
Hem de recordar que si es va tractar del 5% va ser perquè uns quants companys varen tenir la valentia de denunciar allò que entenien era una retenció injusta del seus salaris per part de l'Empresa i que segons el "DECRET LLEI 3/2010, de 29 de maig, de mesures urgents de contenció de la despesa i en matèria fiscal per a la reducció del dèficit públic", només afecta al personal funcionari i als centres amb participació de la Generalitat, cosa que no és el cas de la Fundació Puigvert. Si no hagués estat denunciat ni se’n hauria parlat del tema; s'haguessin quedat els diners sense més.
 
 
Com sempre, la Direcció intenta ficar una falca per obrir una escletxa per on entrar i poder dividir al personal. "Divide y vencerás".
 
 
Aquells que vulguin qualsevol aclariment o més informació de les reunions mantingudes entre el Comitè d'empresa i la Direcció, poden venir al despatx del Comitè d’Empresa i us ajudarem a resoldre els vostres dubtes.

DL 3/2010

Article 2

 
Convenis i concerts amb l'Administració

 

L'import dels crèdits dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2010 corresponents al finançament dels concerts sanitaris del Servei Català de la Salut i tots els preus i tarifes actualment vigents, experimentaran una reducció equivalent al 3,21% anual, que serà d'aplicació en la part proporcional que correspongui a partir de l'1 de juny del 2010.


"No parla en cap moment d’una reducció del 5% de la nòmina"

 
Article 27 bis
...
Respecte del personal d'alta direcció i personal directiu de les entitats previstes en les lletres b, c, d, e, f, g, h i i de l'apartat 1 de l'article 22, s'aplicarà la reducció percentual a les retribucions totals reconegudes, incloent-hi la retribució variable màxima en funció d'objectius, llevat del que preveu l'apartat 2 d'aquest article, amb l'escalat següent:
 

Retribució íntegra anual igual o superior a 127.737,04 euros: 15%

Retribució íntegra anual compresa entre 93.420,20 i 127.737,03 euros: 10%

Retribució íntegra anual igual o inferior a 93.420,19 euros: 8%